Línia de Santanyí mapa de la línia | histÚria | estacions | obres de fŗbrica | edificis auxiliars | vistes aèries

Història de la línia

Construcció

Els FFCC de Mallorca van obtenir la concessió del ferrocarril estratègic de Palma a Santanyí per Reial ordre del 30 de maig de 1913. El projecte havia estat redactat per Eusebi Estada enginyer director de la companyia.

Les obres començaren aquell mateix any amb el replanteig dels 14 km des del Prat de de Sant Jordi fins a la meseta de Llucmajor, secció que presentava les majors dificultats constructives. Aquesta secció fou adjudicada a Matías Ariño Nuez. El 1914 es va completar la subhasta de les obres d'explanació fins Llucmajor i la construcció dels edificis de les primeres estacions de la línia. Però, el començament de la I Guerra Mundial provoca un fort augment dels preus, sobre tot dels raïls, que pujaren en un any un 37%.

Tot i els problemes internacionals, en maig de 1915 les obres estaven prou avançades i ja s'havia muntat la via fins al Coll. Però, a principis de juny, el contractista de les obres de la pujada de Llucmajor va suspendre els treballs i es rescindí el contracte. Aquest fet provocà una ralentització dels treballs. De fet la via no feu l'entrada a Llucmajor fins al mes d'agost de 1916 i el servei no s'inaugurà fins el 6 d'octubre del mateix any. En aquell moment les obres fins a Santanyí es trobaven prou avançades però les dificultats de la guerra feren que l'entrega de raïls per part dels Alts Forns de Biscaia es fes amb molt lentament. Així, el 28 de febrer de 1917 el tren arribà a Campos i finalment el 21 de juliol ho feu a Santanyí.

Explotació

La línia fou explotada en princip amb tracció vapor gràcies a les màquines servides per la Maquinista Terrestre i Marítima. El nombre de trens de viatgers oscil·là entre 2 i 3 al llarg dels anys. També s'establiren terns especials els caps de setmana per anar a s'Arenal. Els cotxes de viatgers foren fabricats per Carde i Escoriaza i per la Societat Espanyola de Construccions Metàl·liques de de Beasain. La seva distribució era la següent:

Número de cotxes Classe
2
3 Mixte de 1ª i 2ª
4

7

L'any 1956 arribaren els Ferrostahl a Mallorca i alguns foren ascrits a la línia de Santanyí. Aquesta notable millora en el servei causà un augment en el nombre de viatgers. A més la línia anava a una de les incipients zones turístiques i a partir dels anys 60 començà a notar els efectes del boom turístic.

Tancament

Però, el boom turístic també havia de comportar una ampliació de l'aeroport i, la línia passava pels terrenys on s'havia de construir la nova pista. Aixó sumat al projecte d'autopista fins a l'aeroport tingué com conseqüència el tancament de la línia a través d'una ordre fulminant del Consell de Ministres adduint, a més del ja esmentat, raons de dubotsa serietat com el fet que la línia interferia amb els equips d'aterratge instrumental. Així, el 4 de març de 1964 la línia feia el seu darrer servei i en menys d'un any fou completament aixecada.

Perspectives de futur

En aquesta darrera dècada el trànsit de passatgers a l'aeroport de Son Sant Joan ha augmentat molt i des del Govern Balear s'han presentat propostes d'obertura d'un ramal de Palma a l'aeroport que, hipotèticament es podria perllongar fins a Santanyí i Manacor. De fet aquesta línia es troba inclosa en el Pla Sectorial de Transports de les Illes Balears presentat pel Govern Balear a finals de 2004.

 

Tren atravessant el torrent Gros
Tren arribant a s'Arenal
Façana de l'estació de Llucmajor, la més gran de tota la línia
Arribada a Campos del tren de Llucmajor.
Estació de Santanyí amb un Ferrostahl estacionat al fons